dimecres, 20 de maig de 2009

MORTADEL·LO I FILEMON A LA GRANJA FASTOGOSA

Fa molt de temps, quan els peixos volaven i els ocells nedaven, en una ciutat van nàixer dos bessons iguals com dos gotes d’aigua: Mortadel·lo i Filemon.
Quan els bessons tenien nou anys, un fenomen estrany va succeir. Un virus mortal va atacar al pare i a la mare del Mortadel·lo i Filemon i es van convertir en un porc volador la mare i en una noia “pija” el pare. Mortadel·lo i Filemon van arribar a casa i es van trobar una situació ben curiosa: un porc enganxat per la cua a un ventilador i a una noia “pija” plorant com una boja perquè se li havien trencat les ungles fent-se la manicura.
- Pessiga’m a veure si és un somni- va dir el Filemon.
- Òndia!!!! Pensava que aquestes coses només les feien a Polònia- va respondre el Mortadel·lo.
Com que estaven desesperats van decidir anar a casa del veí. Allí van trucar a la mare.
De l’altre costat del telèfon es va sentir:
- Oing, oing, oing.
- Vinga mare vinga, deixa’t de brometes- li va dir el Mortadel·lo.
- Oing, oing, oing- va tornar a respondre la mare.
Mortadel·lo, va penjar el telèfon tot sorprès.
Llavors el Filemon va trucar al pare; des de l’altre cantó del telèfon es va sentir:
- Ai!!!!! Osea, m’ha caigut el vestit.- La noia pija va ensopegar amb el vestit i va caure escales avall. El porc, que era la mare, mentrestant va fer una caqueta i la noia pija va caure de morros a la merdeta.

Mortadel·lo i Filemon van tornar a casa per veure si era veritat el que havien vist i sentit. Van arribar a casa i pensant-se que els seus pares anaven disfressats van intentar treure’ls les possibles disfresses. Van estirar, estirar i estirar però no van poder.
Veient que no era una disfressa van arribar a la conclusió que podien ser els seus pares. Estaven més desesperats que mai i aleshores els dos germans van trucar a un taxi per anar a la “granja fastigosa” del seu oncle Mariaxi.
Quan anaven cap al taxi la noia pija va dir:
- Jo aquí no entro, osea, jo estava esperant una limousine com cal.
La noia es va adonar que el taxi estava fet de pedra i els que hi pujaven havien de pedalar.
Quan la noia va veure allò s’hi va negar rotundament. Però a la fi la noia va accedir.
Un taxista baix, grassonet i amb una piga a la cara anomenat Mr Bean va baixar i li va obrir la porta fent-li una reverència.
El Mr Bean tenia la cara arrugada com una pansa, el nas xato, els llavis molsuts i tallats, les celles molt grosses i peludes, el cap ple de polls, les orelles com el Dumbo i amb molta cera, pel nas li penjava el moc, amb la boca desdentada i les quatre dents que li quedaven les tenia grogues, corcades i de conill. I a més a més l’olor del seu alè era fètid. Ben bé semblava un porc.
La noia “pija” al veure que el taxista li feia aquella reverència, quedà completament enamorada. Va veure en ell el seu príncep blau: un noi prim, alt, amb els ulls blaus, amb un bon bigoti, sense arrugues, amb unes orelles encantadores, amb les dents brillants i totes al seu lloc; a més a més el veia ben vestit i elegant i amb un perfum que enamorava.
Tot té una explicació, les ulleres de la noia “pija”, que se les acabava de ficar, també havien patit una transformació amb el virus, que feia l’efecte de veure-ho tot al revés de com era.
La noia totalment enamorada va entrar al taxi, saltant d’alegria.
Es van dirigir cap a la granja fastigosa. Quan van arribar a la granja, la noia pija es va endur al Mr Bean en un racó. S’estaven a punt de donar un petó als llavis i la noia pija va dir:
“Ai, osea, em trec les ulleres per veure’t millor”
Quan es va treure les ulleres i va veure al Mr Bean tal i com era, es va espantar i es va desmaiar.
La noia “pija” estirada damunt de la palla es va despertar d’un petó amb babes del Mr. Bean. La noia pija molt espantada es va ficar a córrer desesperada i va fer una volta sencera al voltant de la granja. Aleshores la noia pija va pensar en trucar a una limousine però com que estava tan nerviosa es va equivocar i va trucar als bombers.
Els bombers van arribar ràpidament i en veure que no hi havia foc es van enfadar molt i van renyar a la noia pija.

1 comentari:

  1. Aquest conte ens ha srtit molt bé, encara que no ens fiquem d'acord en alunes coses pero es molt bonic.

    Joel Sanjuan Marin

    ResponElimina